Sessions Remotes. Instal.lació

Sessions Remotes INSTALACIÓ / ACCIÓ
Sessions Remotes és l’exploració cap a una narrativa encara oculta que busca el desenvolupament de preguntes sense resoldre a partir de l’apropiació de moviments, gestos, actituds, veus i la construcció d’un collage de cares, cossos, persones, gestos, i presències.
animal1animal3df 3

Sobre el projecte i desitjos

Aquesta proposta neix d’un projecte iniciat en el 2013 que ha desencadenat diferents versions i que posa el focus en la participació del públic en una experiència artística que viatge entre la fotografia, el vídeo, l’entrevista i l’acció de ballar.

Plantejo 15 sessions individuals amb desconeguts a on el repte és aconseguir persones de diferents generacions que vulguin ballar en solitari al llarg de 1h i una entrevista sobre l’experiència viscuda.

La idea és crear una col·lecció amb diversos materials capturats duran les sessions individuals i posteriorment un treball escènic amb cinc dels seus participants per tal d’elaborar una instal·lació que posarà en joc tots els elements acumulats al llarg el procés, combinant: imatge, veu i escena.

L’obra (instal·lació) es donarà per finalitzada quan tots aquests elements entrin en joc i es faci un treball de composició i coreografia. Un collage de cares, imatges, cossos, veus i presencies que hauran de conviure amb l’àudio de les entrevistes.

                            Captura de pantalla 2016-03-24 a la(s) 11.20.20    sessions sup_exposure_012mex

M’interessa el moviment com a material, textura, des d’un moviment més conscient adquirit, mimetitzat o potser copiat al d’un moviment despreocupat, deixat i inconscient. Des de “el que se que faig al no se que faig”, des de “el que es dibuixa al que es desdibuixa”.  Potser arribar a un estat de autogestió de cansament i d’abandonament d’un mateix  és  una bona condició corporal des d’on situar-se per sensibilitzar aquesta potencialitat.

Des de la perspectiva del cos em fascina observar a les persones que ballen com a possible matèria escènica, com a vivència, com a arxiu viu de la identitat, com a subjecte de l’acte escènic i com a experiència.

Opto per el solo com a format perquè em sedueix la proximitat que s’estableix entre jo que miro i l’altre, i a la vegada connecto el format de solo amb el concepte de retrat.

El retrat com a temps d’exposició i de reconeixement que emmarca la vivència de la persona que participa de l’experiència de ballar durant temps determinat, com representació d’un estat. Representar és posar en escena, no és solament la imatge d’un simple rostre, és una posada en escena gairebé teatral.

collage1collage35collage36

M’interessa observar com cada participant interpreta l’exercici de ballar, el repte de resistir al temps i el cansament, el fet de moure’s i explorar des del llenguatge corporal i a la reacció intima que provoca el fet de ballar en solitari davant d’un ull extern.

M’interessa treballar amb el cos de l’altre amb la intenció de traspassar la primera imatge, recollint a través de l’esforç físic freqüències de capes més profundes, o simplement d’aquelles a les quals no hi accedim amb comoditat.

M’interessa el retrat com a registre d’una transformació física, el vídeo com a registre de l’escriptura coreogràfica executada per cada participant i la treball escènic com la escriptura en temps real.

Idea: Mònica Muntaner
Visuals: Hugo Barbosa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s